SI VOLS VEURE LES FOTOGRAFIES AMPLIADES, CLICA A SOBRE DE LA FOTOGRAFIA CORRESPONENT.

JOC BOLETAIRE

Joc boletaire per a la mainada Clica a sobre l'enllaç i demostra si saps distingir o no alguns bolets molt comuns als nostres boscos. Així començaràs a ser un bon boletaire. Si encertes, i vols, pots comunicar-m'ho a través d'un comentari. Ànims i a omplir el cistell!

25/3/09

CANÇÓ DELS BOLETS

Cançó dels bolets
(Emília Civit de Font i Quer)

Quina boletada!
I quin goig que fa!
Anar a muntanya,
Bolets a cercar
És plaer inefable,
No el puc explicar!

Semblen les joguines
d’algun altre món,
escampats per terra
els bells barretons
de formes diverses,
de diferents tons.

Uns són comestibles,
De nocius n’hi ha;
Cal anar amb compte,
Saber-los triar,
Perquè el que intoxica,
Ho fa de veritat!

Dubteu dels que tenen
collaret subtil,
que la mort amaguen
dins del seu teixit,
com negres moretes
del roldor enganyís.

Mireu, com s’oculten
en la molsa humil,
aquestes joietes
de somni infantil,
que el cor ens exalten
amb joia pueril

Pinetells perfectes,
Rovellons tacats,
fent erols fantàstics
Alguns n’he trobat,
i amb la llur sang roja
m’han ben senyalat.

Cama-secs esquàlids,
camperols torrats,
bolets de l’anís,
blaus i perfumats,
pebrassos coents,
reigs ataronjats.

Rossinyols i cualbres,
pobres fredolics,
carlets sofocats,
ciurenys fornits,
que semblen la bústia
de follets gentils.

Trompetes de mort,
totes endolades,
manetes de bombo
i llengües de vaca,
els becs de perdiu
i els peuets de rata.

Tòfona ennegrida,
porto un bon gosset
que amb el seu olfacte
em dirà allà on ets;
la flaire que exhales
prou te descobreix.

Alzinois simpàtics
ben acostadets
un voreta a l’altre
com bon germanets
formant una "flota"
centúria innocent.

Pipes de pastor
brillants coriàcies,
escassos bolets
d’espècies molt rares
mireu que els micòlegs
us van a la caça.

Llanegues viscoses
mucílag de mel
féu, cantors bucòlics
pels nostres bolets,
cançonetes tendres
que escamparà el vent...!

És a Catalunya
on són tan volguts,
capollets d’octubre
en el bosc perduts,
emmotllats en cera
d’un ignorat rusc.

La nostra cistella
curulla n’està.
Quines coloraines
de més bon mirar!
Jo poc em pensava
de trobar-ne tants!

Pleguem de la feina
que ja estem cansats
d’apartar la brossa
i d’esgratinyar.
Mes, un altrer dia
Ja hi voldrem tornar.

Oh!, gràcils ombrel•les
de contes de fades
caigudes del cel
en la humida obaga,
com més us conec,
més enamorada.

Suau bes del sol,
amorós i dolç,
matí de tardor...
Servem-ne el record!
 
Boletaire Gironí és un bloc d'en Ferran Arizcun. Amb tots els drets reservats.