Fa 1 dia
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes. Mostrar tots els missatges
28/12/16
3/7/12
POEMA DE LA PLUJA
Isabel Barriel (poesiaula.blogspot.com) ha tingut el detallàs de composar un poema sobre la pluja, que ens donarà molta sort per oferir-nos una bona temporada de bolets.
PLOUEN
Plouen generoses les paraules del poema,
són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,
són pluges que han de fer esclatar els bolets,
són mots humits que fan ballar les fades i els follets.
Cauen amb fe, desig, força i ànsia,
cauen amb vertigen sobre els arbres,
són sons que musiquen els rierols
cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.
Mullen el terra,
esborren la pols,
animen l'herba,
són brillants al bosc.
Gotes i lletres,
la gran remor,
de la collita a la tardor!
(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)
PLOUEN
Plouen generoses les paraules del poema,
són gotes d'aigua sobre els terrenys ressecs,
són pluges que han de fer esclatar els bolets,
són mots humits que fan ballar les fades i els follets.
Cauen amb fe, desig, força i ànsia,
cauen amb vertigen sobre els arbres,
són sons que musiquen els rierols
cauen del cel, entre els núvols, pluges de mots.
Mullen el terra,
esborren la pols,
animen l'herba,
són brillants al bosc.
Gotes i lletres,
la gran remor,
de la collita a la tardor!
(Poema escrit sota demanda del Boletaire Gironí)
28/9/11
POEMA ALS "ROVELLONS"
ROVELLONS
Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.
Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.
Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...
Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades,
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.
Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada
respirant a ritme matiner de la rosada;
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...
ISABEL BARRIEL (http://poesiaula.blogspot.com/)
Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.
Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.
Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...
Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades,
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.
Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada
respirant a ritme matiner de la rosada;
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...
ISABEL BARRIEL (http://poesiaula.blogspot.com/)
6/9/11
ODA ALS BOLETS 6.11.11
Insistent, rítmica i silent
cau la pluja sobre el bosc.
Patinen les gotes,
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.
Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.
És la festa gran del gran món dels fongs!
(ISABEL BARRIEL poesiaula.blogspot.com)
cau la pluja sobre el bosc.
Patinen les gotes,
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.
Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.
És la festa gran del gran món dels fongs!
(ISABEL BARRIEL poesiaula.blogspot.com)
20/7/11
POEMES I CANÇONS. 20.7.11
Material obtingut al blog poesiaula.blogspot.com , d'Isabel Barriel. Gràcies a ella podem gaudir d'aquests fantàstics poemes boletaires.
Poemes i cançons de bolets.
View more presentations from ncortiel
20/10/10
ROVELLÓ, ROVELLÍ
Rovelló, rovellí (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Rovelló envellit,
ple de cucs a la nit.
Rovelló ennegrit,
rovellat al seu prat.
Rovelló escarransit,
t'has quedat ben petit.
Rovelló, rovellí
t'has quedat esquifit.
Rovelló envellit,
rovelló ennegrit,
rovelló escarransit
rovelló esquifit...
Ai, ai ai! Déu n'hi do
rovelló exquisit
que enguany has fugit.
Rovelló envellit,
ple de cucs a la nit.
Rovelló ennegrit,
rovellat al seu prat.
Rovelló escarransit,
t'has quedat ben petit.
Rovelló, rovellí
t'has quedat esquifit.
Rovelló envellit,
rovelló ennegrit,
rovelló escarransit
rovelló esquifit...
Ai, ai ai! Déu n'hi do
rovelló exquisit
que enguany has fugit.
6/10/10
INTERCANVI
INTERCANVI (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Intercanvi de regals:
jo et dono ma presència,
tu em dónes rovellons
que t'agafo amb reverències,
amic bosc.
1/7/10
GRÀCIES, ISABEL
"Els primers de la temporada" (Isabel Barriel) poemesalblog.blogspot.com
Ens regala aquest estiu
una tardor anticipada.
M'ha caigut avui al cap
una fulla despistada
i diuen que als boscos
surten bolets agossarats,
els primers de la temporada.
Entre xafagor i humitat
en Ferran va i troba
un cul de cistell variat.
Quin bé de la natura
tenir ja els bolets a l'abast!
(Amb el profund agraïment d’en Ferran)
Ens regala aquest estiu
una tardor anticipada.
M'ha caigut avui al cap
una fulla despistada
i diuen que als boscos
surten bolets agossarats,
els primers de la temporada.
Entre xafagor i humitat
en Ferran va i troba
un cul de cistell variat.
Quin bé de la natura
tenir ja els bolets a l'abast!
(Amb el profund agraïment d’en Ferran)
2/5/10
UN ALTRE POEMA 2.7.10
AIGUA D’ESTIU (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Aigua d'estiu
esquitx salat
vora la boira.
Aigua d'estiu,
gota penjant
a la fulla quieta.
Aigua d'estiu,
rosada blanca
d'albada al niu.
Aigua d'estiu,
riera inquieta
salts entre l'herba.
Aigua d'estiu,
plugim ferotge
amarant la terra.
Aigua d'estiu,
núvol salvatge
que plora i riu,
fa de l'oratge
mot amb caliu
i del futur
collita intensa
d'apagallums,
de rovellons
i camagrocs,
de rossinyols,
moltes llenegues,
els ous de reig
i molts més bolets...
Aigua d'estiu!
Aigua d'estiu
esquitx salat
vora la boira.
Aigua d'estiu,
gota penjant
a la fulla quieta.
Aigua d'estiu,
rosada blanca
d'albada al niu.
Aigua d'estiu,
riera inquieta
salts entre l'herba.
Aigua d'estiu,
plugim ferotge
amarant la terra.
Aigua d'estiu,
núvol salvatge
que plora i riu,
fa de l'oratge
mot amb caliu
i del futur
collita intensa
d'apagallums,
de rovellons
i camagrocs,
de rossinyols,
moltes llenegues,
els ous de reig
i molts més bolets...
Aigua d'estiu!
26/4/10
PLUJA
Pluja (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Un capa densa i blanca
ha cobert avui el cel:
anuncia l'aigua clara
d'un ruixat a punt de ser.
Rebré la pluja amb alegria,
omplirà el món de vida
i el bosc de terra humida
perquè neixi algun bolet!
Un capa densa i blanca
ha cobert avui el cel:
anuncia l'aigua clara
d'un ruixat a punt de ser.
Rebré la pluja amb alegria,
omplirà el món de vida
i el bosc de terra humida
perquè neixi algun bolet!
9/10/09
CASES DE CUCS
Cases de cucs (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Us amagueu entre les herbes,
dissimuleu un cos carnós,
creixeu entre les branques,
magnífics éssers del bosc.
Rovellons de carn compacta,
taronjats o de suc vinós
cases de cucs sou a vegades,
regal, tresor, cau de sabor.
Als cargols i les formigues
teniu per amics i amigues,
la pinassa és el vostre llit,
clar de dia, fosc de nit.
Us amagueu entre les herbes,
dissimuleu un cos carnós,
creixeu entre les branques,
magnífics éssers del bosc.
Rovellons de carn compacta,
taronjats o de suc vinós
cases de cucs sou a vegades,
regal, tresor, cau de sabor.
Als cargols i les formigues
teniu per amics i amigues,
la pinassa és el vostre llit,
clar de dia, fosc de nit.
SOTA ELS FAIGS
Sota els faigs (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.
Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!
Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.
Cobreix la nit
el paisatge.
Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.
Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!
Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.
Cobreix la nit
el paisatge.
ROVELLÓ
Rovelló (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
Sota el sol
o amb la foscor
has sortit a la tardor
ets un tresor
regal del bosc,
ets un diamant
torrat al plat.
T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
Sota el sol
o amb la foscor
has sortit a la tardor
ets un tresor
regal del bosc,
ets un diamant
torrat al plat.
T’amagues sota l’herba
a la vora del camí.
T’amagues
fins que et vinc a descobrir.
RECORD
Record (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.
*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.
*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.
Duc encara al nas
el record intens de la resina,
la humitat del fang
i la molsa amb les pinyes.
*
I la presència encara indecisa
de la tardor a la vegetació:
alguna branca enrogida,
fulles torrades sense futur,
el contrast de sa limitada vida
amb el verd intens dels avets.
*
I un cel blau amb algun núvol
per emmarcar els raigs de sol
que fan esclatar els rovellons
al sòl màgic del bosc.
ELS FOLLETS
Els follets (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.
Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.
I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!
Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.
Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.
I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!
VAIG TROBAR UNA VACA
Vaig trobar una vaca (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl•lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.
Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.
Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl•lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.
Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.
ENS AGRADEN ELS BOLETS
Ens agraden els bolets (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Ens agraden els bolets,
ens agraden els aromes
de fang i terra i molsa,
i d'aquella pluja amorosa
que es fa essència dins del bosc.
Ens agrada el raig de sol
que entra entre les branques
per il•luminar el rovelló
i assecar les herbes a migdia,
les solitàries, i les que bressolen teranyina.
Ens agraden la puagra i el pebràs,
l'amanita i el bolet de tinta,
el que creix damunt la soca
i els petits d'allà, a la vora de l'asfalt.
Ens agrada el bosc d'ara,
ens agraden tants colors,
anar a cercar bolets, cargols,
castanyes i cireretes d'arboç,
olors de natura,
el vent fresc de migjorn,
els núvols del capvespre,
pinyes, flors, i pinyons.
Ens agraden els bolets,
ens agraden els aromes
de fang i terra i molsa,
i d'aquella pluja amorosa
que es fa essència dins del bosc.
Ens agrada el raig de sol
que entra entre les branques
per il•luminar el rovelló
i assecar les herbes a migdia,
les solitàries, i les que bressolen teranyina.
Ens agraden la puagra i el pebràs,
l'amanita i el bolet de tinta,
el que creix damunt la soca
i els petits d'allà, a la vora de l'asfalt.
Ens agrada el bosc d'ara,
ens agraden tants colors,
anar a cercar bolets, cargols,
castanyes i cireretes d'arboç,
olors de natura,
el vent fresc de migjorn,
els núvols del capvespre,
pinyes, flors, i pinyons.
MIRAR I NO TOCAR
Amanita muscaria (Isabel Barriel) poesiaula.blogspot.com
Amanita muscaria,
llar de follets.
Harmonia colorida.
Amanita muscaria,
llar de follets.
Harmonia colorida.
9/9/09
COLLIR BOLETS
COLLIR BOLETS
(Josep Maria Poblet)
Berrugues del sòl boscà,
emergents com una piga,
són els bolets, fruita antiga
que a la tardor sol brotar
i que amb cura ens cal buscar.
Més d’un se’n cansa i fa figa
i els compra en una botiga
per poder – ne, així, menjar.
De petit, a trenc d’albada
vaig tenir uns grans desenganys
al bosc, tot buscant bolets,
a més d’una esgarrinxada
vaig trobar uns bolets estranys:
quatre gripaus i dos serps...
A la brasa o a la llauna,
què bons els bolets!...
paraula...
(Josep Maria Poblet)
Berrugues del sòl boscà,
emergents com una piga,
són els bolets, fruita antiga
que a la tardor sol brotar
i que amb cura ens cal buscar.
Més d’un se’n cansa i fa figa
i els compra en una botiga
per poder – ne, així, menjar.
De petit, a trenc d’albada
vaig tenir uns grans desenganys
al bosc, tot buscant bolets,
a més d’una esgarrinxada
vaig trobar uns bolets estranys:
quatre gripaus i dos serps...
A la brasa o a la llauna,
què bons els bolets!...
paraula...
9/8/09
ELS BOLETS
Poema escrit per l'Arnau Pons (2n d'ESO del col·legi Bell-lloc. Girona)
Petits tresors de la natura
amagats sota la fullaraca,
nascuts de la terra humida
arrelats amb sa bravura.
Blancs, grocs, ocres i verdosos,
de tots colors i mides,
creixen en llocs humitosos
enemics de vents sedosos.
Arriben amb la tardor
després de pluges intenses,
neixen dispersos o en clapes,
protegits de la llum, a la foscor.
Alguns són molt gustosos,
d'altres verinosos,
la gent surt a buscar-los,
il·lusionats i ufanosos.
Curses per ser els primers,
moguda de cistell d'albada
tots guarden el seu secret
fins i tot els matiners.
Poema escrit per l'Arnau Pons (2n d'ESO del col·legi Bell-lloc. Girona)
Petits tresors de la natura
amagats sota la fullaraca,
nascuts de la terra humida
arrelats amb sa bravura.
Blancs, grocs, ocres i verdosos,
de tots colors i mides,
creixen en llocs humitosos
enemics de vents sedosos.
Arriben amb la tardor
després de pluges intenses,
neixen dispersos o en clapes,
protegits de la llum, a la foscor.
Alguns són molt gustosos,
d'altres verinosos,
la gent surt a buscar-los,
il·lusionats i ufanosos.
Curses per ser els primers,
moguda de cistell d'albada
tots guarden el seu secret
fins i tot els matiners.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
_5.jpg)
_1.jpg)
_6.jpg)
_1.jpg)
