SI VOLS VEURE LES FOTOGRAFIES AMPLIADES, CLICA A SOBRE DE LA FOTOGRAFIA CORRESPONENT.
30/8/10
PER ACABAR LES VACANCES, NO ESTÀ PAS MALAMENT 30.8.10
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Felicitats per les troballes El que no entenc és perquè vas amb un volant !!!?? Espero que només sigui per fer la foto més autèntica o per tallar esbarzes. El bosc no s'ha d'esgarrapar mai ja que s'espatlla el miceli dels bolets Salutacions
Benvolgut Jordi: gràcies per identificar-te. Abans de res, dir-te que, així d'entrada, no em va sentar gens bé el comentari que vas fer al blog, ja que qüestionaves, d'alguna manera, el meu respecte pel bosc i la meva "professionalitat" com a boletaire. Ara ja se m'ha passat l'emprenyada inicial i passo a contestar-te. L'eina que es veu a la foto és un pobra, simple i treballat PODALL, company meu a tantes i tantes sortides boletaires. Mai ha tingut com a finalitat esgarrapar, gratar o fer malbé el bosc. Es tracta d'un instrument (molt utilitzat, per cert, per tants i tants boletaires de les nostres terres) que serveix per TALLAR el peu dels bolets i també ajuda a sortir de situacions complicades quan estàs embardissat en algun racó del bosc, cosa que succeeix amb molta freqüència quan es tracta de boletaires amb experiència que saben de llocs ben amagats i desconeguts per a la resta de gent. Així doncs, no es tracta pas de cap instrument maligne. Tampoc surt a la foto per fer-la més autèntica. Simplement, que tinc per costum posar aquest PODALL, juntament amb una funda d'ulleres amb escuts de l'Athletic, com signe identificatiu que "demostri" que la cacera és meva i que no es tracta d'una foto treta d'internet. En quan al que em dius del micel·li dels bolets, ja sé perfectament el què és, quina és la seva funció, com és, com neix i es desenvolupa i com se l'ha de tractar i cuidar. No crec que mai hagi fet malbé el micel·li de cap bolet, excepte algun cop, potser, quan era ben petit i sense ús de raó. No sé pas si han estat aclarits els teus dubtes, però espero que, si més no, hagis quedat un xic més tranquil sabent que el BOLETAIRE GIRONÍ no es dedica a destruir els nostres boscos, sinó que els respecta i fa tot el que pot per tal que també ho faci la resta de la gent. Una salutació. Ferran (Boletaire Gironí)
En primer lloc demanar-te disculpes pel comentari que vaig fer. Evidentment no era la meva intenció fer-te enfadar.
Jo no sóc de terres gironines però fa un temps que visc a Girona i ara he començat a descobrir zones del gironès i és ben cert que per aquestes contrades es veuen alguns volants o podalls i alguns no els utilitzen precisament com fas tu.
Per aquest motiu em va sorprendre tan la fotografia. També és cert que hi ha algun bosc gironí que està molt i molt brut i el podall et pot ajudar a sortir-ne.
Per tallar els bolets no és més còmode un ganivet ? Ai no sé, no ho havia sentit mai. Jo provinc de terres berguedanes. Tinc dos blocs on a vegades parlo de bolets. Et deixo l’enllaç per si mai hi vols fer un cop d’ull:
Espero que passis una bona estona amb aquest senzill blog d'un boletaire gironí. Benvingut i gràcies per entrar-hi.
Cercar en aquest blog
visualitzacions
PUBLICITAT!!!!!!
Si trobeu publicitat, de qualsevol tipus, en aquest blog, heu de saber que no tinc res a veure. Mai he volgut cap tipus de publicitat, però sembla que hi ha gent que es fica al blog i la introdueix i no és fàcil d'eliminar.
Volkswagen
-
☮️ Ja fa un temps que vam fer aquesta peça, però ens segueix agradant com
el primer dia.
☮️ Ya hace tiempo que hicimos esta pieza, pero nos sigue gustando ...
Plató
-
Traspassar les fronteres de l’aquí quotidià,
deixar que t’inundi el mar d’espurnes més llunyà,
esperar noves vies
a la propera cruïlla,
cercar a cad...
Punt i seguit: del bloc a les xarxes socials
-
Hola a tothom!
Quan vam obrir el bloc ja fa més de 3 anys ho vam fer amb tota la il·lusió
del món. Durant tot aquest temps hem intentat explicar tot allò q...
ceps2011 2on dia
-
Doncs si, dret baix i cap a la soleia. L'any demà, a punta de clar, amb
dues cistelles, dos bocates i una ampolla d'aigua gran, enfilo el camí cap
el pla d...
CLASSE DE MUSICA
-
Apunt d'acabar l'any he volgut provar fortuna amb les trompetes..El
resultat ha sigut escàs amb la sorpresa però d'agafar algun que altre
fredolic també.Fi...
Arizkun
-
Arizkun, poblacion situada orillas del rio Bidasoa, que limita con Amaiur,
Elizondo, Elbete, Erratzu,y Azpilkueta. Es considerada una de las
poblaciones his...
En aquest apartat només inclouré aquelles espècies que són més habituals en els nostres boscos, per tal de saber identificar-les, conèixer algunes de les seves característiques i tenir una idea clara de la seva comestibilitat. Considero que aquests bolets més comuns a les nostres terres podríem fixar-los entre 70 i 80 espècies.
el bolet de la setmana
OU DE REIG (Amanita caesarea) Associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers. Des de la primavera a començaments de la tardor. Es troba a la terra baixa. Molt apreciat. Alguns el considerem com un dels dos millors bolets comestibles (juntament amb el cep).
el bolet de la setmana
CEP (Boletus edulis) Associat a planifolis i coníferes, en sòls silicis, a l’estiu i a la tardor. Preferentment en mitjana i alta muntanya. Excel·lent comestible.
el bolet de la setmana
PEU DE RATA GROC (Ramaria flava) En tota mena de boscos, però més habitual en fagedes i alzinars. Fructifica a la tardor i és força comú. Propi de la terra baixa i muntanya mitjana. Bon comestible.
el bolet de la setmana
CASSOLETA TARONJA (Aleuria aurantia) Sol viure en vores de camins i pistes obertes en boscos, on s’hagi remogut la terra. Des de finals de l’estiu a la tardor. És poc comú. Comestible.
el bolet de la setmana
CUALBRA VERMELLA (Russula lepida) Viu en boscos de planifolis, sobretot en castanyedes i fagedes. Propi de l'estiu i tardor. Força abundant a la terra baixa i muntanya mitjana. Comestible de molt baixa qualitat.
el bolet de la setmana
ROSSINYOL DE PI, camagroc, rossinyolic, vaqueta de pi a la Garrotxa (Cantharellus lutescens) Es dóna en boscos humits i ombrívols de coníferes. Des de l’estiu fins a l’hivern, formant grups abundants. Des del litoral fins al Pirineu. Molt bon comestible.
el bolet de la setmana
TROMPETA DE LA MORT (Craterellus cornucopioides) En boscos de planifolis, preferentment humits. Des de l’estiu a la tardor. Acostumen a formar abundants grups units pel peu. A la terra baixa i muntanya mitjana. Comestible força apreciat.
el bolet de la setmana
SIURENY (Boletus aereus) Associat a suros, alzines i castanyers. Des de l’estiu a la tardor. Es troba a l’alta i mitjana muntanya. Comestible molt bo.
el bolet de la setmana.
NEGRITO, fredulic, fredeluc (Tricholoma terreum) Associat a coníferes i, a vegades, a planifolis. Forma grups molt nombrosos, a la tardor i hivern. Des del litoral fins al Pirineu. Bon comestible.
el bolet de la setmana
LLORA, cualbra llora, llorell (Russula virescens) Propi de boscos de planifolis, en sòls silicis. Es troba des de la primavera fins a principis de la tardor. Al litoral prefereix les suredes i a l’interior els alzinars i les castanyedes. Bon comestible.
El bolet de la setmana
PALOMA, coloma, cogomella, apagallums... (Macrolepiota procera) En tota mena de boscos, en clarianes i marges herbosos. Des de la primavera fins a la tardor. Des del litoral fins al Pirineu. Comestible bo.
el bolet de la setmana
MATAPARENT (aquest és bo) (Boletus erythropus) Viu en boscos de planifolis i coníferes, des de finals de la primavera fins a la tardor. És comú a l’alta i mitjana muntanya. Bon comestible.
el bolet de la setmana
BOLET DE TINTA (Coprinus comatus) Apareix en camps i prats, i en marges de bosc i vores del camí. Fructifica des de la primavera fins a la tardor. És molt comú, des del litoral fins als Pirineus. Bon comestible de jove.
el bolet de la setmana
CUALBRA RETGERA , llorell (Russula aurea) Viu en boscos de planifolis i coníferes, des de la primavera fins a la tardor. És força abundant. Bon comestible.
el bolet de la setmana
LLENGUA DE BOU (Hydnum repandum) Propi de tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Es troba a l’estiu i a la tardor, formant clapades, des del litoral fins als Pirineus. Bon comestible.
el bolet de la setmana
MÚRGULA (Morchela esculenta) Es troba en boscos de coníferes, carboneres i llocs cremats. També en horts, pomeres, jardins... Fructifica des de finals de l’hivern, a la terra baixa, fins començaments d’estiu a la muntanya. Excel·lent comestible.
el bolet de la setmana
GÍRGOLA (Pleoratus ostreatus) Viu en soques i branques de planifolis morts o debilitats. És propi de l’estiu i de la tardor i es troba des del litoral fins al Pirineu. Comestible bo.
el bolet de la setmana
CAMPEROL, xampinyó (Agaricus campestris) Viu en camps, prats i camins. Des de la primavera a la tardor. En terra baixa fins la muntanya. Comestible bo.
el bolet de la setmana
LLENEGA (Hygrophorus latitabundus) Associat sobretot amb suros i alzines. Fructifica a la tardor. Es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana. Molt apreciat en algunes comarques.
el bolet de la setmana
LLORA, cualbra llora, llorell (Russula cyanoxantha) Es dóna en tot tipus de sòls, des de la primavera fins a la tardor i des del litoral fins els Pirineus. Comestible força bo.
el bolet de la setmana
ROVELLONA,PINETELLA, mare del rovelló, mare del pinetell (Lactarius deliciosus) Es tracta d’un pinetell parasitat. Neix associat als pins, a la tardor, des del litoral fins als Pirineus. No és molt comú. Bon comestible.
el bolet de la setmana
ESCARLET BLANC, escarlot blanc, carlet blanc, carlot blanc (Higrophorus penarius) Surt en boscos d’alzines i roures, preferentment a la tardor. Propi de la terra baixa. Comestible força bo.
el bolet de la setmana
PIMPINELA MORADA (Lepista nuda) Viu en tota mena de boscos, en sòls molt humífers. Fructifica des de la primavera a la tardor, formant rotllanes i grups. Bon comestible.
el bolet de la setmana
CAMA DE PERDIU (Chroogomphus rutilus) Viu associat als pins, en tota mena de sòls. Fructifica a finals de l’estiu i a la tardor. Molt comú, des del litoral fins al Pirineu. Comestible de poca qualitat.
el bolet de la setmana
TERRANDÓS, pebràs (Russula delica) En boscos caducifolis i de coníferes, en tot tipus de sòls. Fructifica des de finals de la primavera fins al final de la tardor. Abundant des del litoral als Pirineus. Sense interès culinari.
el bolet de la setmana
SENSE NOM POPULAR, cep (Boletus pinicola) Surt a la muntanya, associat al pi, a l’estiu i tardor. Molt bon comestible.
el bolet de la setmana
CAMASEC (Marasmius oreades) Viu enmig de l’herba, prats, clarianes herboses. Des de la primavera fins a l’hivern en grups molt abundants. Molt comú a les comarques muntanyenques. Comestible força bo.
el bolet de la setmana
CUA DE CAVALL (Amanita rubescens) Viu en tota mena de boscos i de sòls, des de la primavera fins a la tardor. Es troba des del litoral fins als Pirineus. Poc conegut. Molt bon comestible.
el bolet de la setmana
CANDELA (Clitocybe costata) Viu en alzinars, suredes i pinedes. Propi de la tardor, encara que també pot sortir a la primavera. Es troba a la terra baixa, però també es pot trobar a muntanya. Bon comestible.
el bolet de la setmana
PEU DE RATA VERMELL (Ramaria botrytis) Viu en boscos de planifolis i coníferes, a la tardor. Sobretot surt a la muntanya mitjana. Comestible bo.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
PIXACÀ (Amanita pantherina) Viu en tota mena de boscos a finals de l’estiu i a la tardor. Comú als alzinars i suredes de la terra baixa i a la muntanya mitjana. Tòxic.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
MATAPARENT dolent (Boletus satanas) Associat a roures, alzines i faigs. Es troba a finals de l’estiu i principis de la tardor a la muntanya mitjana i terra baixa. Tòxic.
el bolet de la setmana TÒXIC
CABRA, lleterola (Lactarius chrysorrheus) Viu en tota mena de boscos i de sòls. Es troba a l’estiu i a la tardor. Comú i abundant en totes les comarques. Tòxic.
el bolet de la setmana TÒXIC
PEU DE RATA BORD (Ramaria formosa) Viu en boscos de planifolis i mixtos. Fructifica a finals de l’estiu i durant la tardor. És comú, des del litoral fins als Pirineus. Tòxic.
el bolet de la setmana TÒXIC
ESCALDABEC (Russula fragilis) Viu en boscos de planifolis i coníferes des de l'estiu fins a finals de la tardor. Abundant des del litoral als Pirineus. No és comestible i pot provocar trastorns intestinals.
el bolet de la setmana
LLETEROLA (Lactarius volemus) Viu en boscos humits de planifolis, especialment en fagedes, encara que també es pot trobar en alzinars i altres tipus de boscos.. Propi de l'estiu i tardor a la muntanya mitjana. Bon comestible, especialment fet a la brasa.
el bolet de la setmana
MARÇOT, ESCARLET DE PRIMAVERA (Hygrophorus marzuolus) Associat sobretot a coníferes. Propi de la primavera, encara que pot trobar-se també a finals de l'hivern. Solen presentar-se apinyats i força enterrats. Es dóna especialment en zones de muntanya d'Osona. Poc comú en altres zones. Molt bon comestible.
el bolet de la setmana
SENSE NOM POPULAR (Megacollybia platyphylla) Viu en tota mena de boscos i és molt comú. Acostuma a sortir en soques mortes i branques caigudes. Des de la primavera fins la tardor. Abundant a la muntanya mitjana, encara que també es pot trobar a la terra baixa. Sense valor culinari.
el bolet de la setmana MORTAL
FARINERA BORDA (Amanita phalloides) És un bolet mortal. Viu en tota mena de boscos. Fructifica a l’estiu i a la tardor. Es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
REIG BORD (Amanita muscaria) Viu en tota mena de boscos a finals de l’estiu i a la tardor. Molt comú a la muntanya alta i mitjana. Tòxic i al·lucinògen.
el bolet de la setmana
MODEGUÍ (Boletus impolutus) Viu principalment en boscos d’alzinars i suros, en tota mena de sòls. Fructifica, de forma tardana a la tardor i fins a principis d’hivern. Es troba a la terra baixa. Bon comestible.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
FLOTA DE PI (Hypholoma fasciculare) Viu en troncs, soques i arrels de coníferes i, de vegades, de planifolis. Des de la primavera fins a la tardor, formant flotes abundants. Comú a la terra baixa. És tòxic.
el bolet de la setmana
XAMPINYÓ DE BOSC (Agaricus lanipes) Propi d'alzinars i suredes. Fructifica a la tardor. Comú a la terra baixa, però també es pot trobar a l'estiu a la muntanya. Bon comestible.
el bolet de la setmana
MOIXÍ, MOLLIC, MOLLERIC (Suillus granulatus) Viu associat als pins, en tota mena de sòls. Des de finals de la primavera a la tardor. Molt abundant. Comestible de baixa qualitat. Acceptable quan encara és petit.
el bolet de la setmana
PINETELL DE CALCETA, MOLLERIC, MOIXÍ (Suillus luteus) Viu en pinedes, sobretot de pi roig, des de finals de la primavera a la tardor. Abundant a la muntanya mitjana i alta muntanya. Comestible acceptable quan encara és petit i dur.
el bolet de la setmana
PENTINELLA (Amanita vaginata) Viu en tota mena de boscos i de sòls. Des de la primavera fins la tardor. Comú a la terra baixa i muntanya mitjana. Molt bon comestible, un cop cuit.
el bolet de la setmana
XAMPINYÓ DE BOSC (Agaricus porphyrrhizon) Viu en boscos de coníferes, alzinars i boscos mixtos, en tota mena de sòls. Propi de la tardor. Comú a la terra baixa. Comestible acceptable.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
PALOMA PETITA (Lepiota cristata) Viu en tota mena de boscos a l'estiu i tardor. Força abundant des del litoral als Pirineus. Molt tòxic.
el bolet de la setmana TÒXIC
SENSE NOM POPULAR (Cortinarius ionochlorus) Vius especialment en alzinars, a la tardor i a la terra baixa. No és comestible.
el bolet de la setmana MORTAL
SENSE NOM POPULAR (Cortinarius orellanus) Associat principalment a alzines, castanyers i faigs. Fructifica a l'estiu i tardor. No és molt comú. Es troba a la terra baixa i muntanya mitjana. ÉS UN BOLET MORTAL.
el bolet de la setmana TÒXIC
SENSE NOM POPULAR (Cortinarius fulmineus) Associat a alzines, roures i faigs. Fructifica a la tardor i és comú a la terra baixa i muntanya mitjana. Tòxic.
el bolet de la setmana
ESCARLET VERMELL, carlet, escarlot (hygrophorus purpurascens) Associat sobre tot amb alzines. Fructifica a la tardor i apareix formant “clapades”. Abundant en alzinars litorals i muntanyencs. Comestible força apreciat en alguns llocs.
el bolet de la setmana TÒXIC
MURGOLERA, OLLA (Sarcosphaera crassa) Viu en tota mena de boscos, però especialment els de coníferes. Des de la primavera a la tardor. Sense interès culinari. En cru és tòxic.
el bolet de la setmana TÒXIC
BARRETET, ORELLA DE GAT (Helvella lacunosa). Viu en tota mena de boscos, en clarianes i marges de camins. Pot fructificar tot l'any, des del litoral als Pirineus. Comestible de gust molt fort i un tant especial. En cru és tòxic.
el bolet de la setmana
ROVELLÓ (Lactarius sanguifluus) Associats als pins en tot tipus de sòls. Des de la tardor fins als primers freds. Comú i abundant a la terra baixa. Excel·lent comestible.
el bolet de la setmana
LLENGUA DE BOU PETITA o TARONJA (Hydnum rufescens) Viu en tota mena de boscos. Fructifica a la tardor, sovint en grups. És comú a la terra baixa, però també es troba a muntanya. Bon comestible.
el bolet de la setmana
PINETELL (Lactarius deliciosus) Viu associat als pins des de finals de l’estiu fins als primers freds. Es troba des del litoral fins al Pirineu. Comestible de gran qualitat.
el bolet de la setmana
SABATERA BLANCA (Scutiger subrubencens) Viu en boscos humits de coníferes. Fructifica a la tardor, en grups abundants. Força comú a la terra baixa. Comestible de molt baixa qualitat i de carn amargant.
el bolet de la setmana
ROSSINYOL Vaqueta a la Garrotxa (Cantharellus cibarius) Associat a planifolis i a coníferes, en tota mena de sòls. Des de l’estiu fins a finals de la tardor. Es troba des del litoral fins al Pirineu. Molt bon comestible.
el bolet de la setmana
BOLET PUDENT (Phallus impudicus) Viu en tota mena de boscos, des de finals de la primavera fins a finals de la tardor. És comú, des del litoral als Pirineus. Sense valor culinari.
el bolet de la setmana
CUALBRA, LLORELL (Russula vesca) Viu en boscos de planifolis, en sols silícics. Des de la primavera a la tardor. Es troba a la terra baixa i muntanya mitjana. Comestible força bo.
el bolet de la setmana
CASSOLETA (Otidea bufonia) Propi, sobretot, d'alzinars i rouredes, en sols molt humífers. Fructifica a la tardor, a la terra baixa. sense valor culinari.
el bolet de la setmana MOLT TÒXIC
GÍRGOLA D'OLIVERA (Omphalotus olearius) Viu sobretot en soques i arrels d'oliveres, però també d'altres arbres com alzines, roures, etc. Propi de la tardor, formant flotes. Comú a la terra baixa. Força tòxic.
el bolet de la setmana
CEP DE BEÇ (Leccidum scabrum) Viu associat als bedolls, encara que també es pot trobar en altres boscos. Fructifica a l'estiu i tardor. Bon comestible, sobretot si no és gran, encara que cal rebutjar-ne gran part del peu per ser massa fibrós.
el bolet de la setmana
BOSSA (Clavariadelphus pistillaris) Viu en boscos de planifolis i mixtos, a la tardor, a la terra baixa i muntanya mitjana. Sense valor culinari.
el bolet de la setmana
ESPONJA (Sparassis crispa) Associat a pins vells, a finals de l'estiu i a la tardor. No és gaire comú. Sense valor culinari.
el bolet de la setmana
GÍRGOLA DE PANICAL, SETA DE CARDO a Espanya (Pleorotus eryngii) A Catalunya és molt rar. A les comarques de Girona no es dóna. Força abundant i apreciat a Espanya. Allà el consideren un excel·lent comestible. He inclòs aquest bolet en aquest apartat per la fama que té a Espanya, però no el considero un bolet català ni gironí (és l'únic bolet no gironí inclòs en aquest blog). Si algú surt a Aragó o Castella, no tindria perdó si no el busca. Fructifica a la primavera i tardor. Excel·lent comestible.
_5.jpg)
_1.jpg)
_6.jpg)
_1.jpg)
7 comentaris:
Felicitats per les troballes
El que no entenc és perquè vas amb un volant !!!?? Espero que només sigui per fer la foto més autèntica o per tallar esbarzes.
El bosc no s'ha d'esgarrapar mai ja que s'espatlla el miceli dels bolets
Salutacions
Perdona, Anònim, però tinc per costum no respondre anònims.
Anònim: si vols que et contesti, identifica't. Tindria moltes coses a dir-te.
Perdona per no haver-me identificat.
Em dic Jordi Rota i visc a Girona.
Esperaré la teva resposta impacientment.
Salut i bolets
Benvolgut Jordi: gràcies per identificar-te. Abans de res, dir-te que, així d'entrada, no em va sentar gens bé el comentari que vas fer al blog, ja que qüestionaves, d'alguna manera, el meu respecte pel bosc i la meva "professionalitat" com a boletaire. Ara ja se m'ha passat l'emprenyada inicial i passo a contestar-te.
L'eina que es veu a la foto és un pobra, simple i treballat PODALL, company meu a tantes i tantes sortides boletaires. Mai ha tingut com a finalitat esgarrapar, gratar o fer malbé el bosc. Es tracta d'un instrument (molt utilitzat, per cert, per tants i tants boletaires de les nostres terres) que serveix per TALLAR el peu dels bolets i també ajuda a sortir de situacions complicades quan estàs embardissat en algun racó del bosc, cosa que succeeix amb molta freqüència quan es tracta de boletaires amb experiència que saben de llocs ben amagats i desconeguts per a la resta de gent.
Així doncs, no es tracta pas de cap instrument maligne. Tampoc surt a la foto per fer-la més autèntica. Simplement, que tinc per costum posar aquest PODALL, juntament amb una funda d'ulleres amb escuts de l'Athletic, com signe identificatiu que "demostri" que la cacera és meva i que no es tracta d'una foto treta d'internet.
En quan al que em dius del micel·li dels bolets, ja sé perfectament el què és, quina és la seva funció, com és, com neix i es desenvolupa i com se l'ha de tractar i cuidar. No crec que mai hagi fet malbé el micel·li de cap bolet, excepte algun cop, potser, quan era ben petit i sense ús de raó.
No sé pas si han estat aclarits els teus dubtes, però espero que, si més no, hagis quedat un xic més tranquil sabent que el BOLETAIRE GIRONÍ no es dedica a destruir els nostres boscos, sinó que els respecta i fa tot el que pot per tal que també ho faci la resta de la gent.
Una salutació.
Ferran (Boletaire Gironí)
En primer lloc demanar-te disculpes pel comentari que vaig fer.
Evidentment no era la meva intenció fer-te enfadar.
Jo no sóc de terres gironines però fa un temps que visc a Girona i ara he començat a descobrir zones del gironès i és ben cert que per aquestes contrades es veuen alguns volants o podalls i alguns no els utilitzen precisament com fas tu.
Per aquest motiu em va sorprendre tan la fotografia. També és cert que hi ha algun bosc gironí que està molt i molt brut i el podall et pot ajudar a sortir-ne.
Per tallar els bolets no és més còmode un ganivet ? Ai no sé, no ho havia sentit mai. Jo provinc de terres berguedanes.
Tinc dos blocs on a vegades parlo de bolets. Et deixo l’enllaç per si mai hi vols fer un cop d’ull:
http://jordirota.blogspot.com/
http://jordirota.mifotoblog.com/
Altre cop les meves disculpes.
Jordi Rota
Jordi Rota: em sembla que la resposta que espereves ja està publicada des de fa molts dies. Poc sé pas per què no dius res. Una abraçada.
Ferran
Publica un comentari a l'entrada