Avui m'ha acompanyat en Carles, que ha hagut de matinar perquè venia de Badalona. Hem fet el meu recorregut habitual i, gràcies a Déu, les previsions que havia fet la setmana anterior s'han complert amb escreix. Pinetells i rovellons a dojo; d'escarlets, Déu n'hi do; algunes trompetes de la mort; molts siurenys; algunes amanites vaginata; molt poc rossinyol; alguns negritos; i alguna coseta més. Ha pagat la pena. En dues paraules: IM; PRESSIONANT.




2 comentaris:
proposo que en Ferran ens convidi a un àpat de bolets.... a tots els blogaires. Fa venir una salivera que és massa
No sé, no sé, Joan. Tot en el seu moment. Ja arribarà el dia...
Publica un comentari a l'entrada