Ahir vaig carregar força rossinyols. El bosc estava ben humit i d'aquí una setmaneta serà un esclat de rossinyol al·lucinant. Un dels millors estius, si més no allà on jo hi tornaré.
Quina rossinyolada!
El bosc és generós
amb tu, persona afortunada.
Passeges el temps i la mirada
per l'indret més fèrtil
d'ubicació misteriosa i amagada.
Isabel Barriel (poesiaula.blogspot.com)
Quina rossinyolada!
ResponEliminaEl bosc és generós
amb tu, persona afortunada.
Passeges el temps i la mirada
per l'indret més fèrtil
d'ubicació misteriosa i amagada.
Isabel: quin honor rebre un comentari en forma de poema. Gràcies.
ResponElimina