Felicitats per les troballes El que no entenc és perquè vas amb un volant !!!?? Espero que només sigui per fer la foto més autèntica o per tallar esbarzes. El bosc no s'ha d'esgarrapar mai ja que s'espatlla el miceli dels bolets Salutacions
Benvolgut Jordi: gràcies per identificar-te. Abans de res, dir-te que, així d'entrada, no em va sentar gens bé el comentari que vas fer al blog, ja que qüestionaves, d'alguna manera, el meu respecte pel bosc i la meva "professionalitat" com a boletaire. Ara ja se m'ha passat l'emprenyada inicial i passo a contestar-te. L'eina que es veu a la foto és un pobra, simple i treballat PODALL, company meu a tantes i tantes sortides boletaires. Mai ha tingut com a finalitat esgarrapar, gratar o fer malbé el bosc. Es tracta d'un instrument (molt utilitzat, per cert, per tants i tants boletaires de les nostres terres) que serveix per TALLAR el peu dels bolets i també ajuda a sortir de situacions complicades quan estàs embardissat en algun racó del bosc, cosa que succeeix amb molta freqüència quan es tracta de boletaires amb experiència que saben de llocs ben amagats i desconeguts per a la resta de gent. Així doncs, no es tracta pas de cap instrument maligne. Tampoc surt a la foto per fer-la més autèntica. Simplement, que tinc per costum posar aquest PODALL, juntament amb una funda d'ulleres amb escuts de l'Athletic, com signe identificatiu que "demostri" que la cacera és meva i que no es tracta d'una foto treta d'internet. En quan al que em dius del micel·li dels bolets, ja sé perfectament el què és, quina és la seva funció, com és, com neix i es desenvolupa i com se l'ha de tractar i cuidar. No crec que mai hagi fet malbé el micel·li de cap bolet, excepte algun cop, potser, quan era ben petit i sense ús de raó. No sé pas si han estat aclarits els teus dubtes, però espero que, si més no, hagis quedat un xic més tranquil sabent que el BOLETAIRE GIRONÍ no es dedica a destruir els nostres boscos, sinó que els respecta i fa tot el que pot per tal que també ho faci la resta de la gent. Una salutació. Ferran (Boletaire Gironí)
En primer lloc demanar-te disculpes pel comentari que vaig fer. Evidentment no era la meva intenció fer-te enfadar.
Jo no sóc de terres gironines però fa un temps que visc a Girona i ara he començat a descobrir zones del gironès i és ben cert que per aquestes contrades es veuen alguns volants o podalls i alguns no els utilitzen precisament com fas tu.
Per aquest motiu em va sorprendre tan la fotografia. També és cert que hi ha algun bosc gironí que està molt i molt brut i el podall et pot ajudar a sortir-ne.
Per tallar els bolets no és més còmode un ganivet ? Ai no sé, no ho havia sentit mai. Jo provinc de terres berguedanes. Tinc dos blocs on a vegades parlo de bolets. Et deixo l’enllaç per si mai hi vols fer un cop d’ull:
Felicitats per les troballes
ResponEliminaEl que no entenc és perquè vas amb un volant !!!?? Espero que només sigui per fer la foto més autèntica o per tallar esbarzes.
El bosc no s'ha d'esgarrapar mai ja que s'espatlla el miceli dels bolets
Salutacions
Perdona, Anònim, però tinc per costum no respondre anònims.
ResponEliminaAnònim: si vols que et contesti, identifica't. Tindria moltes coses a dir-te.
ResponEliminaPerdona per no haver-me identificat.
ResponEliminaEm dic Jordi Rota i visc a Girona.
Esperaré la teva resposta impacientment.
Salut i bolets
Benvolgut Jordi: gràcies per identificar-te. Abans de res, dir-te que, així d'entrada, no em va sentar gens bé el comentari que vas fer al blog, ja que qüestionaves, d'alguna manera, el meu respecte pel bosc i la meva "professionalitat" com a boletaire. Ara ja se m'ha passat l'emprenyada inicial i passo a contestar-te.
ResponEliminaL'eina que es veu a la foto és un pobra, simple i treballat PODALL, company meu a tantes i tantes sortides boletaires. Mai ha tingut com a finalitat esgarrapar, gratar o fer malbé el bosc. Es tracta d'un instrument (molt utilitzat, per cert, per tants i tants boletaires de les nostres terres) que serveix per TALLAR el peu dels bolets i també ajuda a sortir de situacions complicades quan estàs embardissat en algun racó del bosc, cosa que succeeix amb molta freqüència quan es tracta de boletaires amb experiència que saben de llocs ben amagats i desconeguts per a la resta de gent.
Així doncs, no es tracta pas de cap instrument maligne. Tampoc surt a la foto per fer-la més autèntica. Simplement, que tinc per costum posar aquest PODALL, juntament amb una funda d'ulleres amb escuts de l'Athletic, com signe identificatiu que "demostri" que la cacera és meva i que no es tracta d'una foto treta d'internet.
En quan al que em dius del micel·li dels bolets, ja sé perfectament el què és, quina és la seva funció, com és, com neix i es desenvolupa i com se l'ha de tractar i cuidar. No crec que mai hagi fet malbé el micel·li de cap bolet, excepte algun cop, potser, quan era ben petit i sense ús de raó.
No sé pas si han estat aclarits els teus dubtes, però espero que, si més no, hagis quedat un xic més tranquil sabent que el BOLETAIRE GIRONÍ no es dedica a destruir els nostres boscos, sinó que els respecta i fa tot el que pot per tal que també ho faci la resta de la gent.
Una salutació.
Ferran (Boletaire Gironí)
En primer lloc demanar-te disculpes pel comentari que vaig fer.
ResponEliminaEvidentment no era la meva intenció fer-te enfadar.
Jo no sóc de terres gironines però fa un temps que visc a Girona i ara he començat a descobrir zones del gironès i és ben cert que per aquestes contrades es veuen alguns volants o podalls i alguns no els utilitzen precisament com fas tu.
Per aquest motiu em va sorprendre tan la fotografia. També és cert que hi ha algun bosc gironí que està molt i molt brut i el podall et pot ajudar a sortir-ne.
Per tallar els bolets no és més còmode un ganivet ? Ai no sé, no ho havia sentit mai. Jo provinc de terres berguedanes.
Tinc dos blocs on a vegades parlo de bolets. Et deixo l’enllaç per si mai hi vols fer un cop d’ull:
http://jordirota.blogspot.com/
http://jordirota.mifotoblog.com/
Altre cop les meves disculpes.
Jordi Rota
Jordi Rota: em sembla que la resposta que espereves ja està publicada des de fa molts dies. Poc sé pas per què no dius res. Una abraçada.
ResponEliminaFerran